Uns nens jugant,
un home manant, un jove pianista tocant. Aquesta és l’escena que ens situa a
tots en un punt de desconcert, d’espera d’alguna acció. Tot canvia quan l’home
treu de darrere la porta de l’església de la Pl. Major de Tàrrega a una dona, cordada
de mans i tapada els ulls. La dona camina com pot, agitada però amb cura, quasi
trepitjant al públic assegut al terra i contemplant expectant l’escena. Mentre,
la música del piano no deixa de sonar. A partir d’aquí se succeeix una sèrie
d’accions en les que es representa la por de conèixer, perquè el saber ens fa
lliures i la llibertat ens espanta tant que de vegades preferim viure sota les
facilitats que proporciona haver d’obeir l’autoritat.
De vegades ens
descorden les mans però no ens treuen la vena dels ulls. En aquest moment
nosaltres podem fer, però no sabem què fem. No tenim un punt de referència que
ens ajudi a prendre decisions i actuar al respecte. Són en aquestes situacions
en les que sentim que tenim la possibilitat de decidir i actuar però aquesta
percepció no és una realitat sinó una il·lusió que intencionalment el sistema
ens fa creure, un sistema per cert, representat per un personatge masculí, dada
que no és irrellevant ni casual ja que vivim sota la dominació d’un sistema
històricament patriarcal. Sigui como sigui, es tracta de crear-nos la il·lusió
de que som lliures. Però de seguida ens
adonem que no és una llibertat real ja que aquesta només s’assoleix quan hi ha
un coneixement de la situació fruït de les transparències en les informacions
rebudes. Altres vegades ens treuen la vena i mirem, fem una lectura del que
veiem però no podem actuar. De vegades ens treuen la vena i nosaltres mateixos
ens la tornem a posar perquè preferim viure en la ignorància o sentim que la
realitat no és pas com l’havíem imaginat i això ens supera.
La virreina cega
és doncs, una representació sobre la por a la llibertat, personatge interpretat
insuperablement per Inés Boza, també autora i directora de l’obra. Destacar
també les interpretacions de Nelo Nebot i el jove pianista Iannis Obiols.
