La virreina cega - Dansa teatre a la Fira de Tàrrega

Uns nens jugant, un home manant, un jove pianista tocant. Aquesta és l’escena que ens situa a tots en un punt de desconcert, d’espera d’alguna acció. Tot canvia quan l’home treu de darrere la porta de l’església de la Pl. Major de Tàrrega a una dona, cordada de mans i tapada els ulls. La dona camina com pot, agitada però amb cura, quasi trepitjant al públic assegut al terra i contemplant expectant l’escena. Mentre, la música del piano no deixa de sonar. A partir d’aquí se succeeix una sèrie d’accions en les que es representa la por de conèixer, perquè el saber ens fa lliures i la llibertat ens espanta tant que de vegades preferim viure sota les facilitats que proporciona haver d’obeir l’autoritat.

De vegades ens descorden les mans però no ens treuen la vena dels ulls. En aquest moment nosaltres podem fer, però no sabem què fem. No tenim un punt de referència que ens ajudi a prendre decisions i actuar al respecte. Són en aquestes situacions en les que sentim que tenim la possibilitat de decidir i actuar però aquesta percepció no és una realitat sinó una il·lusió que intencionalment el sistema ens fa creure, un sistema per cert, representat per un personatge masculí, dada que no és irrellevant ni casual ja que vivim sota la dominació d’un sistema històricament patriarcal. Sigui como sigui, es tracta de crear-nos la il·lusió de que som lliures. Però  de seguida ens adonem que no és una llibertat real ja que aquesta només s’assoleix quan hi ha un coneixement de la situació fruït de les transparències en les informacions rebudes. Altres vegades ens treuen la vena i mirem, fem una lectura del que veiem però no podem actuar. De vegades ens treuen la vena i nosaltres mateixos ens la tornem a posar perquè preferim viure en la ignorància o sentim que la realitat no és pas com l’havíem imaginat i això ens supera.

La virreina cega és doncs, una representació sobre la por a la llibertat, personatge interpretat insuperablement per Inés Boza, també autora i directora de l’obra. Destacar també les interpretacions de Nelo Nebot i el jove pianista Iannis Obiols.